Bustos, Manuel

9 Març 2013

Bustos, Manuel. Exalcalde sociata de Sabadell, imputat per un delicte de corrupció urbanística. Militant de la federació catalana del PSOE (ai, vull dir del PSC) , des dels quinze anys, va ser el diputat més jove del Parlament… i, amb el temps, el segon més ben pagat de Catalunya, un fet que ja anunciava les “habilitats” del personatge. Físicament és contundent, sense fissures, d’una textura facial tipus “ciment armat”, atribut que li permet matricular els nens en una escola del centre de la ciutat falsificant el padró municipal i passar al davant, excloent-los de les places, de pares amb més mèrits. Com tots els xoriços del país –que són molts–, es proclama innocent de tot el que se l’acusa. Encara que ell digui que fa sol, se li ha posat a ploure de valent, i més des del dia que va passar a formar part del nou executiu de Pere Navarro, aquest pobre noi que ha fet realitat un somni impossible: que el socialisme que presideix s’arrengleri amb el feixisme neofranquista del PP. Des d’una òptica filològica, el seu nom de família, Bustos, és el plural alternatiu de “bust”, del llatí bustum ‘crematori de cadàvers; sepultura; monument funerari o escultura que només presenta el cap i la part superior del cos’. En anglès, un bust-up és una trifulga, un pollastre. El que li ha muntat el jutjat d’instrucció de Sabadell. Amb una mica de sort, ni els calçotets li quedaran, pobre noi.