Fernández, Arturo

9 Març 2013

Fernández, Arturo. Actor espanyol –“asturiano, por más señas”– nascut a Gijón el 1929. El chatín té, doncs, vuitanta-tres anys, una edat en què, per prudència, val més abstenir-se de fer declaracions per si de cas un repapieja. Que és el que li ha passat al nostre heroi, que en una “aparició” –vull dir que ha transmutat la seva naturalesa de galán caspós en fantasma corpori– a Intereconomía ha dit que no s’hauria d’anar a manifestacions, ja que els assistents solen ser poc afavorits físicament. Sí, sembla mentida, però és veritat. “No he vist gent més lletja que a les manifestacions contra les retallades”, ha exclamat l’actor. I encara ha reblat el clau dient que “si surts al carrer, surt amb gent guapa”, perquè quan ell passeja “no veu” gent tan lletja. Fins aquí, tot coherent, perquè als Camps Elisis només hi ha esperits alífers i, pel que diu, “caballeros legionarios”. Finalment, ha tancat la seva gloriosa col·laboració a la cadena franquista amb un tendre record per l’aportació nazi a la història: “[Aquesta gent tan lletja] han de tenir-los en camps de concentració.” Exemplar, realment. Fernández ha fet una llarga carrera en el cine i la televisió, sempre interpretant personatges de comèdia de tresillo, mujeriego, carota i sense un ral. Més que pels seus dots d’intèrpret, serà recordat pels vestits que portava, sempre amb la ratlla dels pantalons molt ben marcada, i pels chascarrillos casposos i tardofranquistes que prodigava a escena. Alguns títols del gairebé centenar de pel·lícules que ha protagonitzat ho diuen tot de l’angelet: “Tocata y fuga de Lolita”,  “Las juergas del señorito”,  “El relicario”, “Turistas y bribones”, “El señorito y las seductoras”, “¡Cómo sóis las mujeres!” o “No desearás la mujer de tu prójimo”. Un carrerón, vaja!