Torralba, Francesc

9 Juny 2013

Torralba, Francesc. Teòleg. Ara bé, hi ha discussió de si és dels beneïts o dels beneits. Potser sí que no ha cantat missa ni les absoltes —cosa de la qual ens alegrem, no caldria sinó—, però tot el seu pensament i el seu posat són merament capellanescos. Al marge de tots els seus escrits més o menys plúmbics sobre les qüestions més peregrines —o en aquest cas n’hauríem de dir pelegrines, de tant com pixa aigua beneïda, o beneita?—, la popularitat li ha vingut de sortir a la tele, on enlloc de teologia ha fet teleologia amb finalitats crematístiques fent publicitat de la seva Biblioteca Francesc Torralba, composta de manuals de moralisme “barato”, indignes de cap ens pensant, tan suggestius com La tendresa, La paciència, L’amistat, Planta cara a la mort (i quin remei, no?) o el titulat amb l’oxímoron Intel·ligència espiritual. L’aspecte pulcre i molt polit de l’amic Francesc, li dona l’aire de ser el germà llec més estimat del convent, i ja sabem què vol dir “estimar” als convents. Però no, no ens equivoquéssim pas! Pare d’una prole nombrosa com les que predica l’Opus Dei, sempre està a punt de… procreació, en el convenciment que l’únic “caputxó” que hi ha d’haver al món és la cucurulla dels penitents de les processons de la Setmana Santa. Sí senyor, una bona lectura del Gènesi.