Marrugat, Jordi

25 Abril 2014

Marrugat, Jordi (àlies “Post”). Postprofessor postmodern. És tanta la seva posterudició sobre postnicieses postpoètiques postcatalanes postmodernes (com si a preCatalunya n’haguéssim estat mai, de moderns) que, si es postllegeixen els seus postllibres d’una posttirada, més que postpensar que el postpaio “marrugat” amb la postexhibició de tanta postsaviesa, un posthom postdiria més postaviat que “maplanxat” amb tanta postprofusió de postdades postinútils, que ja és el postmàxim de postinutilitat postpossible. El posttal postforma postpart del postconsell posteditor d’“Els postmarges”, una postrevista postaparentment postseriosa que postell postutilitza per postprodigar les seves postdiatribes i les seves postrancúnies, fins i tot per postdefensar uns postnazis. Això sí, amb la postmort del Castellanos (V. Castellanos, Jordi), es postpot postdir que la postrevista s’ha postcatalanitzat postdefinitivament, que ja és el postmàxim de postdefinitiu postpossible.