capellans, tirar

12 Juny 2014

capellans, tirar. 1. Ruixar de saliva el nostre interlocutor, enduts per la vehemència excessiva de la nostra argumentació. 2. En les discussions político-lingüístiques tan habituals entre nosaltres, etzibar-li al discordant com a font d’autoritat qualsevol dels capellans, seminaristes o escolanets que s’han distret de les temptacions de la solitud parroquial o del seminari escrivint papers sobre llengua, goigs a les maradedéus més insospitades —si cadascuna va parir un Jesús, l’esternut diví devia ser brutal— o versos que podríem qualificar d’autèntica “palla”. Per exemple: “així ho escrivia Verdaguer”, “mossèn Costa i Llobera no ho fa servir mai”, “ho recull l’Alcover”, “així ho escrivia mossèn Ribot”, “en un vers del Climent Forner així consta”, “ho aconsella el pare Massot”, “l’exseminarista Garolera afirma que ha de ser així”, “en Modest Prats ho tenia molt clar això”, “es veu que no t’has mirat què en diu el Ruaix”… Un hom està temptat a la vista d’aquest argumentari de dir: “Paraula de Déu”. Si he tancat la llista amb el cognom Ruaix no és per falta de sacerdots silvestres, que, d’això, n’anem sobrats —Torres i Bages, Mossèn Tronxo, mossèn Dalmau (hi deu haver un mossèn Viñas?), l’abat Escarré, etc.—, sinó perquè el cognom Ruaix em sembla gairebé l’onomatopeia del “ruixat” de capellans i alhora el ruai uix del fàstic que et fan.