Plensa, Jaume

15 Març 2016

Plensa, Jaume. Escultor prometedor transformat en dissenyador de caps de las muñecas de Famosa. Va començar fent escultures que semblaven armadures romanes –aquelles dels peplums que serveixen per designar els senyors musculats com a pecholatas–, però que, davant de les bateries de cuina d’acer inoxidable que molts escultors ens oferien, tenien el seu què pel fet de rescatar l’anatomia. Després ha derivat cap al disseny de tipus de lletres i dels esmentats caps de nino de dimensions colossals. Està convençut –o ho fa veure, cosa que el faria ser potser un manefles, però no pas un ruc– de l’espiritualitat de la “llauna” –sí, aquí en sentit recte– dels seus textos i de l’espai de meditació que, segons diu, creen un parell dels seus caps grossos plantats al mig d’una plaça i amb il·luminació indirecta. Mera fantasmagoria. Molt em temo que aviat els seus caparrots serviran per decorar rotondes, i si n’agafes gaires de seguides, et semblarà que abans que tu hi han passat els sicaris d’Herodes. L’home té tendència a parlar a mitja veu i deixant anar frases en pla místic –m’imagino que a això es deu l’aspecte de frare menor que gasta–. Els admiradors, del seu vacile misticoide, en diuen pensament. Jo en dic senzillament plensament. El nostre fabricant d’icones no pensa pas. Només Plensa. El que els deia, mera fantasmagoria.