Bassets, Luis

20 gener 2018

Bassets, Luis. Periodista orgànic. Respon a allò tan castís de “quién lo ha visto y quién lo ve”. Antany militant de causes extremes de l’esquerra, actualment va pel món predicant constitu(na)cionalisme español, español, español. No sé si abans s’ho creia, quan agitava “banderes roges”, però ara que les agita “rojigualdes”, que ningú es cregui pas que és sincer, és simplement periodista d’“El País”, un diari que, com el seu mateix nom indica, de país “solo hay Uno, Grande y Libre”. Podem dir del bo del Lluís allò de “la funció crea l’òrgan”, perquè, pobre —i per això el titllo de periodista orgànic—, no és res més que un ronyó per on passa a Catalunya l’orina antiindependentista “nacioespañola”, la “lluvia dorada”, com la dels policies que, des de les finestres de l’hotel on s’allotjaven a Calella, es pixaven “proporcionadament” sobre els manifestants que no els volien a la població maresmenca; l’altre ronyó és el tal Vidal-Folch (V. Vidal-Folch, Javier). Talment com dos ronyons, doncs, d’un mateix cos, en Luis i en Javier, el Zipi i Zape de l’espanyolitat catalana, competeixen a l’hora de veure qui dels dos “filtra” més maldats —o, com es diu ara, més postveritats— contra la independència, funció que tenen assignada com a “òrgans” periodístics que són. Els remaleïts saben prou bé que, si “El País Uno, Grande y Libre” no rep diners del 155è. govern espanyol i ha de fer una reestructuració de plantilla, amb un sol ronyó també es pot viure. Això sí, la indemnització serà de bastant més de 18 mil euros.