Olid, Bel

20 gener 2018

Olid, Bel. Escriptora, traductora, professora i altres substantius per l’estil en què el nom no fa la cosa. Pel contingut dels seus llibres, s’ajusta més a realitat l’adjectiu amb què acompanya dos dels substantius d’uns títols de l’any 2014, si no m’equivoco: “mínimes”. Em refereixo a Vides mínimes i Passions mínimes. Vida i passió consumides (insisteixo, sempre segons el contingut dels seus llibres), suposo, davant del mirall, en la laboriosa tasca de pintar-se la cresta cada dia d’un color diferent. Això és molta feina, però sortir al carrer (o als platós de tv) com “el pájaro loco” requereix esforç i dedicació, més o menys els que no dedica als seus textos. Amb tot, aquesta mataronina és presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Què hi fa? Misteri. Quin és el paper d’aquesta benemèrita associació? Misteri. Però la nostra amiga “ha diversificat a bastament la seva activitat professional”, com diu la Viquipèdia (per cert, la meva competidora). Per entendre’ns, “home de molts oficis, pobre segur”. Ja sé que això d’“home” no li agradarà gens, perquè la mataronina és militant de la filosofia del gènere, però el món és cruel, i els aforismes no en són excepció. En el seu currículum polític, s’ha de dir que a les eleccions del 21-D figurava a les llistes de la CUP. Potser és per això que aquesta opció política va perdre sis escons. Que en sóc, de dolent, ho, ho!