Rapú, Exuperancia

9 febrer 2018

Rapú, Exuperancia. Exuberant (com el seu nom indica) senyora de raça negra que un dia de 1997 va fer abaixar-se els pantalons al gran Pedrojota (V. Ramírez, Pedro J.) per tenir-hi una escaramussa d’aquelles que a les pel·liculetes cursis solen acabar amb la típica pregunta postcoitum de la nòvia al nòvio: “En què penses…?”. Com que la rebolcada va ser filmada en vídeo per uns “compinches” d’aquesta senyora amagats a l’armari (un decorat típic de comèdia de tresillo, d’aquelles en què els personatges entren i surten i les portes s’obren i es tanquen), el gran Pedrojota només devia pensar en la feina que tindria per explicar la seva particular “tournée des grands ducs” davant del jutge. Sí, perquè deu ser difícil explicar com tot un director de diari (encara que sigui una gasòfia com “El Mundo”) apareix en un vídeo guarnit amb una cotilla rosa mentre la tal Exuperancia el sodomitza amb un vibrador abans (o després) de fer-li passar els fogots amb una pluja daurada. Coses de la (in)justícia espanyola, el cas és que, havent el Pedrojota denunciat el cas en un jutjat de Madrid, al cap de cinc anys, la sentència del magistrat “empurava” la senyora Exuperancia (exuberant i negra, pobreta), el seu “compinche” i els dos distribuïdors del vídeo. I el gran Pedrojota, “de rositas”, que diuen a la capital. L’episodi donaria per fer una segona part de la immortal Citizen Kane. Això sí, a l’espanyola i tronada. Més quan el “Rosebud” del nostre Hearst particular, l’amic Pedrojota, no és un trineu, sinó una cotilla rosa. País…!