cercas

28 Mai 2018

cercas. 1. En cast., plural de cerca, en el sentit de valla. En cat., ho traduiríem com a tanques, closes. 2. Amb majúscula, cognom d’un conegut escriptor fill de la colonització de Catalunya promoguda pel franquisme agafant el testimoni imperialista d’altres règims anteriors. Parlo de Javier Cercas, que, tot i haver pretès fer-se el “progre” amb els seus best-sellers sobre la guerra civil o el 23-F, l’home, pobre, destil·la bilis contra tot allò que li soni a sobiranisme català, fins al punt que als independentistes ens tancaria de gust entre el seu cognom. Vostès ja m’entenen, oi? Això sí, tot i els seus ais i uis (d’internacionalista hispànic tipus División Azul) contra la sobirania catalana, no dóna mai símptomes d’avorrir el “soberano” espanyol, que es més perniciós que la ingesta diària d’una ampolla del brandy homònim. O de Pilé 155. Beuratges que, com a mínim, i a la vista està, causen delirium tremens policiacojudicial. Originari d’Extremadura, ha anat lliscant cap a l’Extrema dura. Com que l’home ha fet vida entre nosaltres, els catalans, sense arribar-nos a apreciar ni una micarrona, només en podem dir allò de “tan Cercas, tan lejos”.