Llarena, Pablo

30 Mai 2018

Llarena, Pablo. Jutge espanyol que cuando encierra, encierra de verdad; és a dir, fa amb les presons el mateix que la mujer española amb els petons. A Europa, però, més aviat “alguacil alguacilado”. Exerceix al Tribunal Suprem (no confondre aquest suprem amb res excels). Tothom n’ha assenyalat el rigor judicial. Efectivament, rigorosíssim, d’autèntic TOP. I amb tot, galtaplè, fa carona d’angelet bufador, sí, d’aquells angelets dels quadres del Renaixement anomenats en italià putti. No en diré res més. Simplement, com Peret, cantaré allò deUna lágrima cayó en Llarena / En Llarena cayó una lágrima / Una lágrima cayó en Llarena // Yo lo quisiera, quisiera encerrar // Le pediste un preso / Le pediste un preso / Al juez alemán // Como no te lo daba, / Y como no te lo daba / Te pusiste a llorar // Una lágrima tuya / Una lagrimita tuya / En Llarena cayó // Y una orden atrevida / Una euroorden atrevida // Al preso no llevó // Una lágrima cayó en Llarena / En Llarena cayó una lágrima / Una lágrima cayó en Llarena // Yo lo quisiera / Quisiera encerrar.” Tampoc parlaré de l’humor belga.