E

*

ènema. Lavativa elevada a l’enèsima potència.

*

eros. 1. Plural d’ero, sigla lexicalitzada d’Expedient de Regulació d’Ocupació. De tothom és sabut que, quan s’apliquen eros a les empreses, la majoria de treballadors afectats exclamen: “Ara sí que m’han ben mort!” És a dir, associen eros amb tànatos. Talment sigmundfreuds inconscients (V. Freud, Sigmund). 2. -ki. Cadena de supermercats amb etiquetatge quadrilingüe associada amb la cadena de supermercats Caprabo (popularment coneguda per Cal Bravo), amb plantilla mal pagada monolingüe, fins al punt que sembla que estiguis de compres per Sud-amèrica! 3. De cognom Ramazzotti. Cantant melòdic italià de veu esqueixada, com el “nostre” Sergio Dalma (V. Dalma, Sergio). El medi natural del tal Eros són les sales de ball, els envelats i els programes casposos del “Rockefeller” Moreno (V. Moreno, José Luis). El seu repertori natural són les cançons escalfaparelles de separats/des i concos/ques de mitjana edat.

*

ESADE,  Las Cuevas de. Centre d’estudis econòmics on s’ensinistra els alumnes en l’ús de totes les disciplines necessàries per humiliar i escorxar el contribuent. Contràriament als sàdics chusqueros de la marca comercial Las Cuevas del Sado, els e-sàdics han substituït les peces de cuir per la camisa i corbata, una peça que de vegades fan servir per escanyar la víctima i fer-li firmar la hipoteca més abusiva o el crèdit més onerós. Hem dit Las Cuevas de ESADE per assimilació amb les del Sado, però últimament els e-sàdics actuen a cel obert i sense necessitat d’antifaç de napa. Un exemplar característic d’aquesta mena d’e-sadisme és Sala Martín (V. Sala Martín, Xavier), el conegut pallasso de Micolor que sovint actua al programa infantil “Divendres” de les tardes de TV3.

*

Església catòlica. No deixeu que els nens s’hi acostin.

*

Espada, Arcadio. El nom i cognom del personatge estan entre el realismo mágico de la narrativa sud-americana i les coples més ràncies del franquisme (Fiel espada triunfadora…, recorden?), que informa bàsicament el seu substrat ideològic, juntament amb l’ideari de la Generación del 98. Com a Unamuno, a ell també le duele España. D’aquí s’infereix que la seva relació amb Catalunya sembla problemàtica, i per trobar-hi solució hauríem de pouar, més que en el pensament polític de dretes, en les teories del doctor Freud. Té la mirada feresta, i un aire entre displicent i burleta que el fan especialment antipàtic. […] llegir entrada sencera

*

Espadaler, Ramon. Militant d’UDC (és a dir, del que en queda) i candidat al Parlament de Catalunya a les eleccions del 27-S. Escolanet de l’ínclit Duran i Lleida (V. Duran i Lleida, Josep Antoni), l’amic Espadaler sembla un autèntic pixatinters de “laCaixa” més que no pas un polític, però és el cap de cartell de la formació conservadora després del traumàtic divorci amb CDC. Ja se sap, “ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio…”, que diu el refrany. Té el verb més o menys fàcil i el gest untuós, i sol predicar l’evangeli democristià (és a dir, el que en queda) en tribunes molt selectes, com ara la del Círculo Ecuestre o la de Fomento del Trabajo, que és on ell sap que, amb un bon bri de sort, se l’escoltaran. […] llegir entrada sencera

*

Espanya. Regressió (V. Regressió).
*

Espanyol, R. C. D. Entitat esportiva fundada l’any 1900 amb el nom de Sociedad Española de Football per significar que tots els seus components eren catalans o de la resta d’Espanya, en contraposició amb altres equips formats majoritàriament en aquells moments per ciutadans estrangers, com era el cas del F. C. Barcelona […] llegir entrada sencera

*

Espert, Núria. Actriu. Independentment del personatge que interpreti, ja sigui Medea, ja sigui Bernarda Alba, sempre és Núria Espert. Aquesta és la pitjor crítica que es pot fer a un actor […]llegir entrada sencera
*

Esport3. Canal monogràfic de TV3 dedicat als esports les 24 hores del dia. La posada en marxa del canal, el dia 5 de febrer del 2011, fa certa la dita de don José Solís Ruiz, “la sonrisa del régimen”, aquell ministre falangista -cordovès de Cabra- que un bon dia es va despenjar dient: “Más deporte, menos latín!”. Doncs bé, ja hi som. […] llegir entrada sencera

*

Estivill, Eduard. Cantant del grup folklòric Falsterbo 3 que va castigar fins a l’insomni molts infants catalans amb la versió “Paff era un drac màgic” i que ara fa penitència amb llurs fills amb mètodes perquè s’adormin. Si això serveix perquè els pares puguin copular sense interrupcions, atorguem-li el benefici del dubte. Si no, per plom, que ell i mètode se’n vagin a dormir el son dels justos al so dels compassos de la més efectiva de les cançons de bressol, l’estivillo de la qual diu així: “Duérmete, niño, duérmete ya, que vendrá el coco y te comerá.”

*

F

*

FAES. Els mateixos gossos de la FAlange ESpanyola amb diferents collars, el think tank del Partido Popular y de las JONS. 

*

Fainé, Isidre. Economista, “mercachifle” d’alt standing i factòtum de “la Caixa”. Fill del manresà barri de les Escodines, on a l’època medieval s’instal·laven els curtidors de pells. Aquests artesans llençaven  les restes pudentes dels curtits al torrent de Sant Ignasi (també conegut per “torrent de la pixarada” per la pudor i la quantitat d’infeccions que generava), que queda just al costat. Valgui aquest excurs per significar que l’amic Fainé ja venia ben curtit, i que ell mateix devia baixar torrent avall fins al Cardener, del Cardener al Llobregat…  i d’aquí cap a Barcelona a fer fortuna! […] llegir entrada sencera

*

Federer, Roger. Ciutadà suís, de Basel, déu de la raqueta, el Messi del tenis. El millor jugador de tots els temps que ha donat aquest esport. És l’encarnació viva del que se’n diu “la difícil facilitat”, perquè fa que els cops més difícils semblin, a ulls de l’espectador llec, bufar i fer ampolles. La precisió que ha donat fama a la indústria del seu país, la rellotgeria, ell l’ha traslladat a la pista. Elegant, al seu tenis de seda no li cal ni un “aspaviento” d’aquells que agraden tant a jugadors menys dotats que ell (V. Nadal, Rafael). Ha guanyat tots els tornejos de Grand Slam del món mundial, i encara té corda –mai més ben dit– per “rato”.

*

fengshui. Timo del tocomocho amb disseny new age que es basa a enredar algú que se sent incòmode on viu fent-li creure que el malestar que té és culpa de la disposició de les coses que l’envolten i que, per tant, és necessari rascar-se la butxaca per canviar-ho tot. És allò tan sabut de donar sempre les culpes als altres, en aquest cas, a les pobres coses. Com a ciència del tam-tam, no acaba de funcionar mai: en aquests casos patològics de fengshui, és qui vol benestar el que sobra; llavors sí que el sofà i la tauleta de nit respiren tranquils.

*

Fernández, Arturo. Actor espanyol –“asturiano, por más señas”– nascut a Gijón el 1929. El chatín té, doncs, vuitanta-tres anys, una edat en què, per prudència, val més abstenir-se de fer declaracions per si de cas un repapieja. Que és el que li ha passat al nostre heroi, que en una “aparició” –vull dir que ha transmutat la seva naturalesa de galán caspós en fantasma corpori– a Intereconomía ha dit que no s’hauria d’anar a manifestacions, ja que els assistents solen ser poc afavorits físicament. Sí, sembla mentida, però és veritat. “No he vist gent més lletja que a les manifestacions contra les retallades”, ha exclamat l’actor. […] llegir entrada sencera

*

Fernández Bozal, Pilar. Advocada de l’Estat –“español, por supuesto”-, i ara consellera de Justícia del primer govern d’Artur Mas. Membre independent del seu govern catalanista, la seva independència política es basa en la dependència de l’espanyolisme més ranci. Catapultada a la primera fila de la política catalana per obra i gràcia del nou president, Fernández Bozal s’ha distingit fins ara per ser enemiga declarada de les consultes sobiranistes, ja que sostenia que Arenys de Munt posava en perill «l’estabilitat política i social» d’Espanya al cedir els locals del municipi per portar a terme el referèndum. […] llegir entrada sencera

*

Fernández Díaz, Jorge. Ministre de l’Interior, si pogués ser, del Cervell Humà, por nuestro bien y el de España, és clar!, del primer govern de Mariano Rajoy (V. Rajoy, Mariano). Alguns el qualifiquen del fòssil franquista més ben conservat de tots els trobats a Catalunya. Meapilas no pas d’aigua beneita, que també, sinó sobretot d’aquelles que serveixen per aplicar descàrregues elèctriques als manifestants, ha condecorat verges, sants i àngels custodis —el seu, el Marcelo, juga de lateral ¡esquerre! al Madrid— amb distincions de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, ben bé com si les intervencions celestials fossin més eficaces que les intervencions policials. És a dir, allò de: “Que Déu hi faci més que nosaltres.” ¿No els fa venir això una suor freda davant de la delinqüència i el crim? […] llegir entrada sencera

*

Ferran, Joan. Diputat socialista (sic). El seu ideari és d’una gran riquesa conceptual, amb aportacions que inauguren nous paradigmes en l’imaginari català: Ferran creu fermament que ha aconseguit transformar, com un hàbil alquimista, la ceba en crosta […]llegir entrada sencera

*

Ferrer Salat, Carles. (V. Foment del Treball.)

*

fi del cagalàstics, la. (V. Tàpies, Antoni.)

*

Flotats, Josep Maria. Simplement còmic. No s’ha de confondre aquest senyor amb un altre Flotats, Isidre, defensa lateral del Barça dels anys cinquanta i seixanta que va destacar pels marcatges implacables que feia a Gento, el veloç extrem del Reial Madrid anomenat la galerna del Cantábrico (una galerna que quan tenia Flotats al damunt quedava convertida en un ventet d’estar per casa). Bé, no ens despistem […]llegir entrada sencera

*

Folch, els. Kim Il Sung i Kim Jong Il de l’edició catalana. Editors bàsicament d’autors situats en l’òrbita més o menys àmplia de Ciutadans pel Canvi (V. Ciutadans 2), són els promotors de la literatura Folch a Catalunya. Ara ha sortit a la palestra el tercer membre de la dinastia, Kim Jong Un, decidit a picar fort. Quin’Un!

*

Foment del Treball. Entitat empresarial basada clarament en l’abús de posició dominant que donen els calés. Va rebre un gran impuls amb Carles Ferrer Salat, tennista fracassat que morí cristianament al llit (ara no sé de qui) després d’haver-ho fet del drive i del revés. A partir de l’òbit de Salat, el lobby va estar presidit uns anys per un personatge que semblava sortit d’un retrat decimonònic, l’Alfredo Molinas, ¿el recorden? Els membres del Foment, al veure’l ja tan atrotinat i sense possibilitats de restauració per treure-li els colors —cosa impossible després de presidir una entitat com Foment—, van escollir per substituir-lo, amb l’interinatge d’un tal Algueró Algueró, que amb tanta insistència se’n devia anar amb la música a otra parte, la jove promesa dels cabells ondulats, Joan Rosell, que sembla mentida —i ho és— que no guanyi prou ni per anar al perruquer. […] llegir entrada sencera

**

Fonoll, Celdoni. Cantant, recitador, rapsode, poeta i músic català.És adir, albardà representant de la “nova trova catalana” –versió feréstega– que ha saquejat a consciència la tradició lírica del país, ja sigui cantant o xiulant, des dels trobadors als poetes més rigorosament contemporanis. En volen una mostra? “Oh, Lloll, oh March!”. No satisfet amb això, ha publicat llibres propis de temàtica eròtica, probablement fent gala d’allò que afirma el refrany, “dime de qué hablas y te diré de lo que careces”. En volen un exemple? El títol d’un d’aquests llibres, Trempant t’empaito. […] llegir entrada sencera

*

Forcano, Manuel. Poeta. El seu cognom serviria perfectament per anomenar qualsevol en la frase aquella de Fulano, Mengano… y Forcano. Amb això estaria dit tot, si el nostre heroi no fos també funcionari del Consell de les Arts i de les Lletres, entitat dependent de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, a la qual es podria aplicar el refrany que “a cada bugada perdem un llençol”. O un membre […] llegir entrada sencera

*

Fòrum de les Cultures. Aquelarre d’homes i dones de bona fe sota els auspicis de l’Ajuntament sociata de Barcelona “com una nova oportunitat per conèixer i participar en la resolució dels problemes del món d’avui, com una experiència per arribar, mitjançant la paraula i la trobada, a àmbits nous de coneixement i d’acció en favor d’un món millor” (cito literalment). El resultat de l’operació va ser semblant als efectes del soufflé de fum del nostre xef més internacional (V. Adrià, Ferran), és a dir, res de res. Tret d’un vast desert de ciment la utilitat del qual s’ignora. Tot plegat, una altra presa de pèl a la ciutadania perquè els de sempre s’omplissin les butxaques. També com sempre.

*

Franco, Francisco. Ese hombre. Dissenyador de la famosa campanya publicitària “25 años de Paz”. † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † † †… i Salvador Puig Antich.

*

Franco Rabell, Lluís. Candidat de la coalició Catalunya Sí que es Pot (que no és poca cosa), i valet de chambre del seu referent ideològic, Pablo Iglesias. Si més no, a les fotografies, el candidat sempre surt en segon terme, suposo que per no fer ombra al líder real. Com que ja diuen que el nom fa la cosa, el candidat solia firmar Lluís Rabell fins que un espavilat plumífer va descobrir que, en realitat, el seu primer cognom era Franco (“ese hombre!”). Bé, el cas és que, fa uns dies, s’ha descobert que l’amic Rabell, o Franco Rabell, expropietari d’una empresa anomenada Talleres Franco i candidat d’una esquerra pretesament alternativa, no pagava la Seguretat Social dels seus treballadors. I un pensa que sort que és candidat de l’esquerra alternativa, perquè, si ho arriba a ser de la dreta neoliberal, no sé pas què els hauria fet, als pobres treballadors! […] llegir entrada sencera

*

Frankfurt. Ciutat alemanya. Famosa per haver donat nom a un tipus de salsitxa, el 2008 la seva famosa fira de llibres va tenir com a convidada la cultura catalana. Això va ser causa d’un cas ben curiós a Catalunya, a l’hora de fer-ne la llista de participants. Contràriament a la coneguda Llista de Schindler, confeccionada per sortir d’Alemanya per cames, aquí hi va haver bufetades per anar-hi.

*

Fuentes, Manel. Locutor i imitador monàrquic antany celebrat i aplaudit a les Espanyes que, amb la intenció de fer de periodista objectiu, ha rodat el món i ha tornat al… carrer Beethoven, xamfrà avinguda de la Diagonal. Evidentment, Catalunya Ràdio, on hi ha manera de convidar a la jubilació al mite vivent de les ones Joaquim M. Puyal (V. Puyal, Joaquim M.). Si ens remuntem a les Fuentes, precisament va ser el primus interpares dels predicadors televisius qui va donar la primera oportunitat al simpàtic Manelet com a alter ego del futbolista búlgar del Barça Hristo Stòitxkov, concretament en aquell Tomb per la vida de Johan Cruyff. Tant creïble va resultar que allà l’amic Fuentes va començar una fulgurant carrera en el món de les varietés audiovisuals […] llegir entrada sencera

*

Fundació Palau de la Música. Fundació sense ànim de lucre.

*