Balmón, Antonio

20 Juliol 2014

Balmón, Antonio. Esbirro del carrer Nicaragua. Mà dreta de Montilla (V. Montilla, José) a l’Ajuntament de Cornellà, on va ser el relleu a l’alcaldia. Garant de l’espanyolisme del PSC, dóna baixes de militants com qui reparteix caramels per Sant Medir. Amb veu d’ultratomba i català baixllobregatenc, és un autèntic vividor de la “politiqueria” al cinturón rojo, amb galons per despatxar els no-adeptes des del càrrec d’acció política a l’executiva nacional del partit. Conspira com el seu homònim literari, el vescomte de Valmont, capaç de fer-se l’ofès i fer aflorar una llagrimeta, falsa com un duro sevillano, per portar a l’hort qualsevol víctima indefensa o fer passar per l’adreçador qualsevol que li trenqui la girada. En comú amb el personatge inspirat per Choderlos de Laclos, llueix una cabellera daurada que, subjectada amb una trena, seria l’enveja de qualsevol galant de la cort de Lluís XIV. Òbviament, la comparació amb l’aristòcrata Valmont és agosarada, perquè, d’entrada, Balmón és del Baix Llobregat, i també perquè la seva partenaire, la seductora marquesa de Merteuil, és… un home, Pere Navarro (V. Navarro, Pere). I ja em direu el sex appeal que pot tenir el personatge. A l’hora de la veritat és expeditiu com pocs i no s’amaga de dir que qui no estigui bé a Nicaragua, que marxi. I, a aquest pas, va camí de quedar-se sol com un mussol rere les seves ulleres de revolucionari en hores baixes.