Celler de Can Roca, el. Restaurant fins fa poc “top” de la restauració del món mundial. Els germans i la seva mamà han baixat un graó en la bogeria culinària general, i ara ja els serà més difícil cobrar tres-cents euros per una truita a la francesa. Si el geni de la llengua catalana devia pensar en ells quan va encunyar la dita “els catalans, de les pedres, en fem pans”, es tracta de canviar ara el substantiu “pedres” per “roques” per tenir-ho tot més ajustat a realitat. Aquest cop, però, amb la baixada de categoria, s’hi podria afegir “…com unes hòsties”. Com que tots plegats fa temps que ens hem begut l’enteniment, els dediquem portades de revistes, programets de televisió i entrevistes a dojo (fins i tot TV3 ha creat un departament, espai o secció, de cuina, amb presentadora inclosa, que ens informa puntualment de l’art suprem de fer un ou ferrat), i no m’estranyaria gens que el govern de la Generalitat, a tall de desgreuge per la miopia de “Restaurant Magazine”, els incorporés al CATN per ajudar els ciutadans de la futura república catalana a triar si carn o peix.