Canals, Enric

30 Octubre 2014

Canals, Enric. Antic membre de Bandera Roja, amb la qual es va fer a la primera oportunitat que va tenir —la direcció de TV3— una bona barretina, que ja no s’ha tret mai més ni per dormir, fins al punt que va ser triat per l’inefable Prenafeta per dirigir el diari “El Observador”, sí, en castellà, per penetrar a les línies enemigues. Aleshores “La Vanguardia”. Tot i la seva alçada —deu fer els dos metres ben bons—, no ha superat encara l’etapa succionadora: xucla de Convergència i Unió i de tots els càrrecs, consells i corporacions que pilla; xucla de TV3, ara via productora Mercury (ai! Freddy); xucla de la Banca Mora andorrana (res a veure amb l’islamisme radical), amb part de la qual està casat; xucla de Vocento com a Delegat a Catalunya, i xucla de totes les mamelles que se li posen a l’abast. Un xuclòcter, vaja! Una de les característiques “intel·lectuals” que ressalten més d’ell és el fet de tenir idees peregrines sobre tot i sobre res, que expressa en tertúlies i a peu de carrer amb inconsistent i inconscient convicció, com si per tenir raó n’hi hagués prou de dir-ho des de les altures: de dos pisos! Encara que dedicat a la cria de cavalls en un Molt Honorable mas empordanès, ell no és sinó un ruc. Amb grosses ulleres de miop, sembla un autèntic mussol, que s’hi fixa molt quan li parles, encara que no es capaç de repetir-ne res. Per cert, un mussol que no necessita arbre, perquè ja és allà dalt. A l’entrada de la seva Ponderosa, es veu que hi ha fet posar Mas Canals. Un home de la seva altura televisiva —ben bé d’antena— hi hauria d’haver posat Canals Plus, d’on també va xuclar via “El País”. Entre altres coses i cosetes, totes sense cap mena d’importància, és autor d’un llibre i un reportatge sobre el judici franquista a l’abans Molt Honorable Jordi Pujol: Pujol Catalunya. El consell de guerra a Jordi Pujol (Premi Godó de Periodisme d’Investigació). El que ignoro és si ara en farà cap altre amb el títol Pujol Andorra. El consell per frau a Jordi Pujol.