Cañas, Jordi

6 febrer 2014

Cañas, Jordi. Un dels C’s exemplars, ara pillat in fraganti. Aspecte i idees (sic) a parts iguals coincideixen a fer-lo semblar un personatge sortit d’un film caspofranquista dels anys 50-60. Pobres senyors Cañas, me li posen Jordi i els surt ben bé un aprenent de José Antonio, com qui diu, primo de Ribera (v. Ribera, Alberto). La tirada fatxa de l’amic Jordi i els seus correligionaris es posa de manifest quan van per les Espanyes alzando un Movimiento. La seva biografia és ben poca cosa, la veritat: va estudiar Història i tenia vocació d’arqueòleg, però ben aviat es va adonar que era millor edificar amb pedres que no passar hores espolsant-les amb un pinzell. A més, amb el seu careto, corria greu risc de ser confós amb la mòmia. Va fer una petita fortuna rehabilitant i construint edificis a ciutats com Manresa, on, fins i tot, en va edificar un que, actualment, està pendent d’enderrocament, i és que el nostre diputat autonòmic construïa tant que no es preocupava ni de revisar que el pla urbanístic ho permetés. Com es veu, una biografia ben miserable que es pot resumir amb el títol de la novel·la de Vicente Blasco Ibáñez Cañas y barro, sobretot molt barro.