Fernández Díaz, Jorge

10 Juliol 2016

Fernández Díaz, Jorge. Ministre de l’Interior, si pogués ser, del Cervell Humà, por nuestro bien y el de España, és clar!, del primer govern de Mariano Rajoy (V. Rajoy, Mariano). Alguns el qualifiquen del fòssil franquista més ben conservat de tots els trobats a Catalunya. Meapilas no pas d’aigua beneita, que també, sinó sobretot d’aquelles que serveixen per aplicar descàrregues elèctriques als manifestants, ha condecorat verges, sants i àngels custodis —el seu, el Marcelo, juga de lateral ¡esquerre! al Madrid— amb distincions de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, ben bé com si les intervencions celestials fossin més eficaces que les intervencions policials. És a dir, allò de: “Que Déu hi faci més que nosaltres.” ¿No els fa venir això una suor freda davant de la delinqüència i el crim? La mateixa suor freda que m’amara la camisa quan m’imagino el ministre dient: “A ese Martín Ayguadé (sic), como me digo Jorge, que lo voy a empurar… Encuéntramele algún trapo sucio… de lo que sea… La declaración de la renta, alguna cuenta fuera de España… No sé… Lo que a ti te parezca… O acúsale de pederastia… Ya te digo, lo que sea… Haz públicas las sospechas, aunque no tengas nada… Los chicos del “Mundo” o los del menda Marhuenda estarán encantados… Tú ya me entiendes… No, no, tú hazlo, que yo te cubro… La policía hará algún informe falso… Aunque después se vea que no hay nada, el daño ya estará hecho… No creo que la Martindependència lo resista… ¿Qué me dices? ¿Que es Martipèdia y no Martindependència? Bueno… Como no vocalizo bien lo habré leído mal, pero está escrita en catalán, ¿no?…” A la vista de les gravacions d’aquesta mena que s’han fet públiques aquests dies, en les quals l’ínclit ministre demana, a un de la seva calaña antidemocràtica que té el càrrec de director de l’Oficina Antifrau catalana (V. De Alfonso, Daniel), material incriminatori de polítics independentistes catalans, només podem dir que, pel que fa a infraestructures, el Corredor del Mediterrani potser no, ni l’Estació de la Sagrera, però sí que han aconseguit fer passar a cel obert i pel mig del carrer les clavegueres (de l’Estat), com en èpoques inquisitorials, quan es fabricaven proves falses en nom de Déu i la gent llençava les deposicions al carrer. I a sobre sense que gairebé se’n queixi ningú. Jo, al senyor Fernández Díaz, li donaria la cartera d’Exteriors. El ministre podria dir sense por d’equivocar-se gens: Yo, inspector de alcantarillas, com el títol més conegut del poeta feixista (un oxímoron) Ernesto Giménez Caballero.