Aiguadé, Martí

28 Juny 2014

Aiguadé, Martí. Espècimen molt típic de la geografia catalana caracteritzat pel seu caràcter rebentaire i burleta. Pateix d’una irrefrenable necessitat de fer-se veure i ficar-se sempre al mig, com el dijous. Viu de l’estirabot i l’enginy. La seva intel·ligència és irrisòria, car tota l’energia vital la concentra no en el cap sinó en el fibló: la seva picada provoca, generalment, un somriure, després, una ganyota, i, finalment, un avorriment mortal. (Com el lector avesat a la meva incomparable destresa humorística deduirà, aquesta entrada sobre mi mateix no l’he escrita pas jo, sinó un becari que es diu Xavier. De moment, com es pot veure, la gràcia del noi no és gaire afuada i està plena de tòpics. Podríem dir, doncs, que el becari Xavier té tota l’energia vital ni al cap ni al fibló, sinó a la punta de la fava. No bufa cullera, el noi.)