Prats, Modest

30 Octubre 2014

Prats, Modest. Sacerdogramàtic. Un exemplar més de la fauna capallanescofilològica catalana. Segons els seus deixebles més llèpols —els que anaven per nota, de la mena dels Rossichs i Branchadells—, en Modest era un savi d’allò més savi. Els pobres deixebles no en van aprendre sinó tautologia, teleologia i una mica de teologia. Pel que fa a les superbes virtuts d’en Modest, fins ara, tot i el seu decés, els suspesos no han badat boca. Al marge de la solitària dedicació a la llengua allà a les estances de la rectoria de Medinyà, es pot dir que mossèn Prats vivia un drama íntim, terrible. Entre la seva feligresia potencial, hi havia les “senyores” que treballaven al famós arreu de les terres gironines bordell La Paloma Blanca, parada obligada de camioners d’arreu d’Europa, atrets pels neons roses i blaus i per un colom lluminós visible fins i tot des de l’autopista. Hi ha qui diu amb molta mala bava —segurament alguns dels suspesos— que l’home hi feia modestes visites apostòliques. El sou del bisbat no dóna per gaire. Però res de res. Només males llengües. La seva dedicació exclusiva, a part de la gramàtica, era l’Esperit Sant. Per això també es diu que la primera vegada que es va il·luminar el reclam del bordell, el pobre es va pensar que se li apareixia. “Susto” i decepció van ser majúsculs.