Garolera, Narcís

22 Mai 2014

Garolera, Narcís. Mestretites i catedràtic de Literatura –catalana, naturalment– de la UPF que, no fa gaire, s’ha “desmelenat” amb unes declaracions en què criticava durament el llenguatge dels mitjans. Savi nascut no sé si a Vic o a Vilatrista i exseminarista, la seva apocalíptica invectiva recorda els sermons del  franciscà gironí Francesc Eiximenis, del dominic Vicent Ferrer o  del bisbe Torras i Bages (que no en va està enterrat a la catedral de la ciutat dels sants), que deia, en un rapte d’optimisme fora de mida, que “Catalunya serà cristiana o no serà”. Físicament, l’amic Garolera és alt i ben plantat, fa galtones i amaga, sota un bigotet de plata, una rialleta de conill no gaire de fiar. En general, la seva persona exhala aquell aroma tant del país, entre capellanesc i excursionista, de “tu ja m’entens”. No se sap si, en funció del que s’anomena “l’efecte tarima”, passa el “cepillo” a les alumnes de la facultat com aquell sevillà sociata i oligofrènic deia que l’havien passat a l’Estatut. Com sigui, parlant des del púlpit deu fer efecte, no en va anava per canonge i li devia faltar poc per cantar les quaranta, és a dir, missa. Ha publicat una seixantena de llibres d’una textura de plom, la major part dels quals són edicions –crítiques o filològiques–, tan grises com el quadern de Josep Pla, d’obres d’escriptors com el mateix prosista empordanès, Jacint Verdaguer i Josep Maria de Sagarra.