Sánchez, Pedro

30 Mai 2018

Sánchez, Pedro. Secretari general del PSOE. Alumne aplicat de les escoles d’estiu socialistes, ara sabem que hi ha veritables sospites que hi va ser víctima de bullying per part dels condeixebles, com ho demostraria que, quan va arribar a la secretaria general  del partit per primera vegada, els seus companys li van fer la guitza tant com van poder fins a destituir-lo. D’això se’n diu mòbing laboral. Per superar el trauma de ser-ne l’ase dels cops, va fer el ploramiques davant de les exigües bases que li queden al PSOE, sempre tan càndides a l’hora de creure d’esquerres els seus dirigents, i va tornar a la secretaria general socialista, per sorpresa de la presidenta andalusa i els seus avaladors, González (V. González, Felipe), Guerra (V. Guerra, Alfonso), etc. Com que tenia l’amenaça sempre latent que la “Sultana” Díaz (V. Díaz, Susana) tornés a fer-li bullying, ara amb l’ajuda decidida dels barons territorials del partit, entre els quals hi ha intel·lectuals tan acreditats com el d’Aragó, conegut com el “héroe de Sijena” (V. Lambán Montañés, Francisco Javier), l’amic Sánchez s’ha anat a refugiar sota el  generós paraigua popular de 155 barnilles, en competència deslleial amb Alberto Rivera, presente (V. Rivera, Alberto). Tots volen ocupar l’extrema dreta on tan ben instal·lat estava tot sol el PP, que ara veu qüestionat el seu extremisme. Personatge gris i sense veritables conviccions com tants i tants “dons nadies” hispànics, Sánchez sembla ben bé un galán tret d’un fotograma de les pel·lícules espanyoles dels anys 50. Entre el Closas i el Larrañaga no desentonaria ni mica. La seva “dona forta” al Congrés és la jutgessa Margarita (tan delicada) Robles (tan robustos) (V. Robles, Margarita), un oxímoron com el d’Arcadio Espada (V. Espada, Arcadio). Es veu que el Pedro, abans de decidir res, la desfulla, la margarita. En minúscula, és clar!