Sánchez, Pedro

2 Novembre 2014

Sánchez, Pedro. Bell de faç, i de cos, i amb moderna camisa…, i successor de la mòmia Rubalcaba, fins a l’extinció del PSOE d’Iglesias (ai, ¡con Iglesias hemos topado!). L’atractiu Pedro, que ja sua com un porc davant d’una feina tan feixuga -¡Déu meu, com li queda de xopa la camisa a l’alçada de les aixelles en els mítings encara que sigui hivern!-, ha entrat a l’imaginari de la gent amb el malnom de Kent. Sí, Kent, als antípodes d’aquell Isidoro de Suresnes, ara convertit en cotitzat gerro xino d’un consell d’administració qualsevol. Però deixem-nos de passats remots i situem-nos en el futur llunyà: Sánchez és clavat al nòvio de la Barbie i ha estat l’escollit dels spin doctors de Ferraz perquè aparegui entre la canalla en general, i les nenes en particular, com a alternativa a llarg termini, per quan també la rosa (ai, ¡también con la Rosa hemos topado!) ja hagi desaparegut de l’anagrama del partit si abans no passa al revés, o sigui, que el partit hagi desaparegut de l’anagrama. Tot amb tot, que no desesperin els admiradors de Sánchez més provectes com Iceta (V. Iceta, Miquel), que, en sentir-lo més que embadalits, noten un no sé què, una fiblada, un càndid rampell, tot dient-se en veu baixa: ens exalta el líder nou, ens enamora Pedro el bell!