Pica d’Estats

30 Octubre 2014

Pica d’Estats. Pic pirinenc situat a la frontera de tres estats: França, Andorra i un que encara no n’és. Un dels indrets mítics de l’excursionisme pujolista, molt afeccionat a grimpar i escalar. Aquí sí que va bé allò de Pujolàndia, perquè a fe de Déu que l’aital Pica n’és, i molt, de costeruda. Com deia, el país de les pujades. Ara s’està descobrint l’afany, ben poc mític, de Pujol de fer-ne el cim almenys un cop a l’any. Es veu que la família Pujol Ferrussola trencava el porquet de fang i posava els estalvis d’haver-se privat de tants i tants capricis a la motxilla que carregaria el president fins a la Pica, això sí amb un entrepà embolicat amb refulgent paper d’argent al capdamunt dels bitllets per dissimular si s’obria. Un cop a dalt de tot, mentre feia embadalir els companys amb els indrets que els assenyalava, i, esclar!, amb la llista dels noms de tots els vilatans que hi coneixia, l’aleshores Molt Honorable deixava caure amb dissimul la motxilla cap al vessant andorrà i en Jordi júnior, que unes hores abans havia passat a Andorra per la frontera, la recollia i n’ingressava el contingut a la banca del Principat andorrà. Si al baixar algú s’adonava que el president no portava la motxilla com a la pujada i li preguntava què n’havia fet, la resposta estava cantada: “Ara no toca”. I potser, per no trair-se, hi afegia: “Me la dec haver deixat a dalt; tant és, no contenia res de valor.”