Ballbè, Bibiana

Ballbè, Bibiana. Presentadora televisiva de programes culturals (sic, sic, sic) que ha fet una mica de tot —que cadascú hi faci les excepcions que vulgui, que no la pretenc pas ofendre!—. Allò de quien mucho abarca poco aprieta. Traduït: tastaolletes. Fa gràcia que en el seus nom i cognom no hi hagi cap “v” baixa. Ni que fos basca! La seva joveníssima estrena estel·lar a TVC amb el programa “Silenci” —un títol gens premonitori—, quan encara semblava inarrugable, la va convertir en el mite eròtic dels subscriptors més antics i rancis de “Serra d’Or” (V. “Serra d’Or”), i també de la part del convent que no es dedica a l’escolania. Veient-la amb tot el seu repertori de posturetes de moderna que, oye, está en la pomada, ningú s’hauria pogut pensar mai que es fes córrer (ep!, cap mal pensament!) el seu nom com a possible directora de l’Arts Santa Mònica, en substitució de l’ínclit traficant d’idees i d’influències (V. Altaió, Vicenç). És innegable que els que la proposaven estaven, i estan, freturosos de bufar cullera! ¿O la idea va sortir d’algun dels subscriptors de “Serra d’Or” citats que ocupa càrrec i que la voldria tenir a la vora, ara que ja no en toca? Al començament, he remarcat amb tres sics l’adjectiu “culturals”, perquè, en vista de la tropa que la Bibi treu als seus programes —de la basca que fa venir—, també podria ser cuidadora de les gàbies de les mones del zoològic. Podríem dir, doncs, que, a la televisió, la senyoreta Ballbè hi acostuma a exercir d’etòloga amateur. Per això, per la seva falta de professionalitat amb el bestiar que tragina, un dels micos gairebé li causa un bon disgust judicial.