Pujols, Francesc

Pujols, Francesc. Home de lletres del tombant del segles XIX/XX que alguns escriptors de les noves fornades que van de trencadors de rompe y rasga –esboirats com el Casasses (V. Casasses, Enric) i el Calvo (V. Calvo, Lluís) ho il·lustren perfectament– reivindiquen com a gran filòsof. És autor sobretot d’un volum titulat Concepte general de la ciència catalana, que vol ser la síntesi del seu pensament filosòfic. En aquest volum, basant-se sobretot en Ramon Llull, Sibiuda i Eugeni d’Ors –amb el temps De Bastos–, afirma que la filosofia catalana ocupa el lloc central del pensament universal, una idea semblant a la d’un altre tronat amb allò de l’estació de Perpinyà com a centre del món. (Ja és gros que dos excèntrics, per no dir-ne directament descentrats, parlin de “centre”). Bé, idees de periquito que li permetran afirmar sense cap mena de pudor que “arribarà el dia que els catalans, pel sol fet de ser-ho, aniran pel món i ho tindran tot pagat”. D’un estil enrevessat entre l’humorisme i l’estultícia sintàctica, tot i que la casa on vivia a Martorell és coneix com la Torre de les Hores, s’ha de dir que el tal Pujols no tocava ni hores ni quarts.