Tusquets i Trias de Bes, Carlos

Tusquets i Trias de Bes, Carlos. Personatge amb perpetu posat de baixar del iot o de sortir de l’esportiu, és a dir, amb posat de “zona nacional”. O d’estar bevent, avorrit, un whisky a l’Escocés del carrer Mandri. Ningú sap ben bé a què es dedica, encara que sempre mira de ser allà on es mouen calers. Trea Capital, Banco Mediolanum, INVERCO… Fins i tot els de la família Pujol. L’avui president de la gestora del Barça, encara fill de l’atado y bien atado del nuñisme, gasta una “meleneta” (en podríem dir que porta Mediolanum al clatell: el pelo de la dehesa, per dir-ho amb la seva llengua) del temps que es devia fer amb els pseudoprogres del Bocaccio, com els seus tocayos els Tusquets editors i dissenyadors, no sé si familiars seus, però de la mateixa comunió unionista. Així, doncs, uniofatxa consumat –i és que el cognom Trias de Bes pesa molt–, en les últimes eleccions a la Cambra de Comerç va presentar candidatura amb uns quants de la seva corda. Derrotats per la candidatura independentista d’en Canadell, en van impugnar els resultats. I als jutjats són per mirar de fer repetir les eleccions. És l’esperit democràtic típic de l’unionisme: si perdo, ja m’ho arreglarà el jutge. Quan es veu obligat a parlar en català fa servir la variant Círculo Ecuestre, Real Club de Polo o Cercle d’Economia, que va presidir. La situació del Barça Covid-19-20-21, amb soca (o soques) pròpia, li ha donat l’oportunitat de disfrutar dels cinc minuts de glòria que Andy Warhol va prometre a tots els mortals, uns cinc minuts que ell mateix s’ha encarregat d’allargassar fins al 24 de gener del 2021, quan el club elegirà nou president. Després, Carlos tornarà a les martingales financeres i a la grisor total. Sic transit gloria mundi.