Bartomeu i Floreta, Josep Maria

Bartomeu i Floreta, Josep Maria. Expresident del Barça, i segons diu tothom, el pitjor de la història del  club. Pitjor que Gaspart (V. Gaspart, Joan), que ja és dir. En pocs anys, ell i la seva junta d’inútils han deixat el club com un solar, que és el que li agradava al seu mentor, l’ex“pecident” Núñez. En aquests moments, i fins a les eleccions de gener del 2021, la institució és el barret de rialles de tothom. Amb una plantilla que frega la tercera edat i sense ni cinc al calaix, el futur es presenta de color “catxumbo”. Com Núñez i Rosell, Bartomeu ha estat també anti-Cruyff i anti tot el que feia olor de Cruyff. Però si l’holandès tenia “flor” (és a dir, sort, com es diu en l’argot del món del fútbol), no així Bartomeu, que devia tenir la “floreta” més aviat pansida. Una moció de censura (ja era hora!) l’ha facturat cap a casa. Pobre, acostumat que li diguin Bartu, quan sentia que algú li deia “Bartu meu”, s’emocionava com si fos una mostra d’estimació, però resulta que no el volia ningú. 

Gaspart Solves, Joan

Gaspart Solves, Joan. “L’amic Joan”, com li agradava que li diguessin en un exercici més o menys reeixit de populisme de baixa estofa. Vispresident-baix-cap-concepte (per dir-ho a la seva simpàtica manera) durant l’administració nuñista, es va convertir en el pitjor president de la història centenària del F. C. Barcelona, que ja té mèrit. Sort que no va durar gaire. Físicament, és un calc de Manolete, el famós torero, de qui males veus diuen que és fill natural. Entre altres extravagàncies, es va ficar en calçotets al Tàmesi quan el Barça va guanyar la Copa d’Europa a Wembley. Nét del fundador del grup Hoteles Unidos (HUSA), fa bons els rodolins que Josep Maria de Sagarra va dedicar un dia a aquesta empresa: “Hem menjat amb molta gent/ i fins i tot amb gentussa/ però mai tan malament/ com amb la gent de la HUSA.”