Assalt al Capitoli

Assalt al Capitoli (Washington, 6 gener 2021). “Performance” o pollastre que ha muntat als EUA el “facherío” trumpista que ha perdut les eleccions. Una simple rabieta. Comparar-la amb el nostre referèndum de l’1-O és com comparar un ou amb una castanya. Però sempre hi ha espavilats que se n’aprofiten per portar l’aigua al seu molí. Creguin-me i no se’n facin falses idees; sàpiguen aquests “voceros” del “Movimiento Nacional” que, en l’àmbit espanyol, el que s’assembla més als discursos d’un dement com Trump és el discurs de Felip VI el 3 d’octubre del 2017, en què animava els “demòcrates” (sic) espanyols a aixecar la veda mental de la caça de la “perdiu” catalana. Aquesta és la comparació correcta i de mateix nivell: cap d’estat amb cap d’estat. Això sí que són cops…, ai, perdó, caps d’estat. El d’en Trump ha durat unes hores; el d’en Felip ja fa uns quants anys que dura. El mal atribuït al pobre Puigdemont, vuit segons escassos.

Felip VI

Felip VI. Rei d’Espanya. Descendent d’uns quants Borbons d’allà a l’Auvèrnia que no van saber destil·lar avant la lettre l’anomenat bourbon, cosa que temps a venir havien de fer, esclar, els nord-americans, sense pagar-los royalties. Qui sap si deixar passar aquesta oportunitat d’enriquir-se a costa del fetge dels altres, cosa que a França ja es feia amb el de les oques, es va deure al fet que estaven obsessionats per ocupar el tron de França per mitjà del negoci de noces, baptêmes et communions, fins al punt de perdre el cap literalment, i si no que li ho preguntin al pobre Lluís XVI. Pel matrimoni del seu pare amb Sofia de Grècia, Felip VI també és descendent, doncs, de la Casa Reial Grega, aquella que té dos premonitoris macips de bastos a l’escut. A causa d’aquesta descendència i dels fets últimament ocorreguts a Catalunya, hi ha qui el coneix com a Philippos CLV Aporellos. O també com el “rei de bastos”. Monarca per la gràcia de Déu (i de Franco), és cert que un remot avantpassat francès seu va asseverar allò de Paris vaut bien une messe, però no va pas dir que hagués de ser diària.