Castro, José

Castro, José. Sacrificat jutge instructor del “cas Nóos” que empastifa el cunyat reial Urdangarín (V. Urdangarin, Iñaki). Home fet a si mateix i expolicia incorrupte (aquest oxímoron), va estudiar Dret com a colofó dels designis etimològics del seu cognom (Castra – Castrum, campament militar en llatí) per acampar a ses Illes i impartir justícia irrefutable fins al dia del judici final. Encerador oficial de la rampa de la vergonya dels jutjats de Palma per on va fer desfilar Cristina de Borbó i Grècia, ha hagut de despatxar —amb la seva toga impol·luta— amb els factòtums més despietats de l’Espanya casposa i monàrquica i els botiflers més encrostats a la corona i a la sacrosanta Constitución, com Miquel Roca (V. Roca i Junyent, Miquel). Quan semblava que estava a punt de jubilar-se amb la interlocutòria més brillant i transcendent de la seva carrera, el sainet de Nóos només arribava al final del primer acte.  

 

Urdangarin, Iñaki

Urdangarin, Iñaki. Duc i reu de Palma. Presumptament, exjugador d’handbol presumpte marit de la infanta Cristina de Borbó i presumptament xoriço. Aquest “pollo”, presumptament no prou satisfet de la vida regalada que feia gràcies a la seva bragueta, es va ficar presumptament un bon dia en negocis bruts i ara la justícia –sí, aquesta conya marinera que a Espanya és la justícia– li busca les pessigolles, presumptament per haver evadit capital. Acostumat a alçar copes d’handbol amb el Barça, ara haurà d’alçar, presumptament, el calze ple de fel que li presenta la Fiscalia. En un país presumptament normal, faria una condemna més llarga que la que va fer el pobre Edmond Dantès al castell d’If, però, per tot això que dic, sospito que no solament serà absolt, sinó que, a sobre, presumptament li donaran calés. O el faran president d’alguna obra de beneficència. Alabat sia Déu, presumptament!