Hereu, Jordi

Hereu, Jordi. Alcalde de Barcelona no se sap ben bé per quins set sous, si no és per herència. Físicament, respon a un perfil hipogonadista −és a dir, d’escassa secreció d’hormones gonadals− que li confereix el seu aspecte untuós característic.  Ideològicament, és militant del PSC, partit que oscil·la entre la socialdemocràcia i la dreta liberal, i que, de moment, després de perdre la Generalitat, té entre els seus objectius immediats perdre l’alcaldia de Barcelona tornant a presentar l’actual alcalde. Hereu escampa, sinònim d’home pròdig i malgastador, és un concepte avalat per la tradició literària, ja que Don Santiago Rusiñol li dedica un quadre en tres actes, L’hereu escampa, i Josep Pla, a Reflexions sobre l’Empordà, diu que els paisatges construïts per hereus escampes són desordenats i horribles. Més o menys el paisatge ciutadà que ell ha dibuixat des que seu a la poltrona municipal. Però quan va voler endreçar-ne un, la Diagonal, el tret li va sortir per la culata. I com que ja es veia coronat Cèsar, havia destinat una partida de 900 mil euros per setanta concerts en tretze escenaris diferents que s’havien de fer a la mateixa Diagonal, però finalment, sense fer soroll, es va portar a Montjuïc, on diuen que hi havia quatre músics per espectador. Passada la vergonya, va treure pit, i l’última idea de bombero del nostre Hereu va ser proposar Barcelona com a seu dels JJ.OO. d’Hivern del 2022. ¿Fins aleshores pensava perpetuar-se a l’alcaldia? Em sembla que és una cosa que no Trias. Diu que les proves d’hoquei i de patinatge es faran a Barcelona. Si això és veritat, ell ja té la feina feta, perquè en fa molts, d’anys, que patina.