Forqué, Verónica

Forqué, Verónica. Actriu española-española-española que es va donar a conèixer durant els anys gloriosos de la “movida” madrilenya sortint en alguna de les pel·liculetes de Pedro Almodóvar. A causa de la seva prominent disposició dental cavallina i dels seus intents de ser graciosa sense aconseguir-ho, la podríem considerar la Fernandel espanyola.  “Roja y republicana”, com diu ella que és, però d’estar per casa (d’aquells que es manifesten a favor del dret d’autodeterminació del poble saharaui, o que s’exclamen per la devastació genocida practicada per Espanya amb les llengües ameríndies, però que en canvi no volen ni sentir parlar del dret de Catalunya, ni encara menys del català), ara se’ns ha despenjat a Sálvame de Tele5 dient que coneix “mucha gente joven catalana que no sabe hablar buen español-español-español”. La maria té aquestes coses, et fa anar pel món com un zombi, perquè la realitat és la inversa: que molta gent jove catalana no sap parlar un català mínimament decent. Això si el parla. Ai, Verónica…! Potser alguns s’havien arribat a pensar que el seu posat de tonta del cul, talment com una neo Gracita Morales, era una mostra del seu talent interpretatiu. Però, per si encara en quedava cap dubte, ara s’ha confirmat definitivament: no era talent, és que la Forqué és tonta del cul de naixement. O això o, com insinuo més amunt, ve fumada de fàbrica.