Martí Aiguadé i Proubasta (Castellar de n’Hug, Berguedà, 1945). Enginyer forestal i pèrit agrònom de formació per conveniències familiars, em vaig decantar de molt jove al conreu de les lletres, activitat que he exercit en la seva vessant més satírica i burlesca. Lector compulsiu d’escriptors costumistes com Emili Vilanova, Robert Robert i Juli Vallmitjana, i posseïdor de col·leccions emblemàtiques com l’Esquella de la Torratxa, Papitu, Cu-cut i el Be Negre, no faig escarafalls a entrar en els dominis de la poesia, ni tampoc de l’articulisme més punyent. Fervent admirador de Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, he fet la versió eròtica d’alguns passatges estel·lars de clàssics catalans com Josep Maria Folch i Torres i Joaquim Ruyra. Entre altres càrrecs i distincions, he estat el visitant número mil del museu del paper de Capellades, membre de la cambra d’horticultors de la patata nyàmera, vocal de repertoris de la coral Font del Fil, de Manresa, vicesecretari de la societat ilerdenca d’halterofília, màster en papiroflèxia i paper maixé, i president de la societat colombòfila del barri de la Bordeta. Lliurepensador. Col·laborador de diverses enciclopèdies catalanes i castellanes, cansat de redactar textos excessivament hagiogràfics, he decidit llançar-me, com un nou D’Alembert, a l’enciclopedisme autèntic, és a dir, el que no renuncia a la veritat.