Bau de l’Aire, Carles

Bau de l’Aire, Carles. Poeta satíric descendent (branca catalana), per via directa, del gran poeta simbolista francès Charles Baudelaire. Autor d’un recull memorable de sonets i epigrames que, en un rampell d’entusiasme i de fidelitat als orígens, va batejar amb el títol de Les flors del Mall. Optimista, l’autor va presentar el florilegi al premi Carles Riba de no recordo exactament quin any, però la proverbial falta de sentit de l’humor dels membres del jurat li van escamotejar el guardó −ben merescut, d’altra banda. Val a dir, però, que durant uns mesos el manuscrit va circular, en còpies ciclostilades, per la Facultat de Lletres de la UB, i és així com em va arribar a les mans. El Quadern, el suplement en català del diari El País, li va dedicar un número monogràfic. Més d’un dels damnificats de la viperina ploma de Bau de l’Aire encara no s’ha refet del susto. Just o injust, el recull va ser eficaç, perquè va estroncar el doll poètic de més d’una font d’aigua no potable.