ara no toca

ara no toca. Frase cèlebre entre els periodistes amb què l’ara Molt Deplorable president de la Generalitat Jordi Pujol responia, com un demiürg, a les preguntes quan no volia donar explicacions sobre el que fos. Ara s’haurà de veure si gosa fer-la servir en l’interrogatori judicial. El Molt Deplorable també repetia fins a l’avorriment la frase fer país. Però fins ara no hem sabut que es referia a Andorra. Com deia un anunci de la Generalitat de Pujolàndia, la feina ben feta no té fronteres (V. Pujol Ferrusola, Jordi)

 

Pica d’Estats

Pica d’Estats. Pic pirinenc situat a la frontera de tres estats: França, Andorra i un que encara no n’és. Un dels indrets mítics de l’excursionisme pujolista, molt afeccionat a grimpar i escalar. Aquí sí que va bé allò de Pujolàndia, perquè a fe de Déu que l’aital Pica n’és, i molt, de costeruda. Com deia, el país de les pujades. Ara s’està descobrint l’afany, ben poc mític, de Pujol de fer-ne el cim almenys un cop a l’any. Es veu que la família Pujol Ferrussola trencava el porquet de fang i posava els estalvis d’haver-se privat de tants i tants capricis a la motxilla que carregaria el president fins a la Pica, això sí amb un entrepà embolicat amb refulgent paper d’argent al capdamunt dels bitllets per dissimular si s’obria. Un cop a dalt de tot, mentre feia embadalir els companys amb els indrets que els assenyalava, i, esclar!, amb la llista dels noms de tots els vilatans que hi coneixia, l’aleshores Molt Honorable deixava caure amb dissimul la motxilla cap al vessant andorrà i en Jordi júnior, que unes hores abans havia passat a Andorra per la frontera, la recollia i n’ingressava el contingut a la banca del Principat andorrà. Si al baixar algú s’adonava que el president no portava la motxilla com a la pujada i li preguntava què n’havia fet, la resposta estava cantada: “Ara no toca”. I potser, per no trair-se, hi afegia: “Me la dec haver deixat a dalt; tant és, no contenia res de valor.”

Pujol, Jordi

Pujol, Jordi. Expresident de la Generalitat i successor de Josep Tarradellas. No cal dir que, amb el canvi, es va perdre altura. El cronista podria ara parlar de l’estada forçosa de Pujol a l’Aragó, on veia Catalunya “des dels turons a l’altra banda del riu”. En aquesta banda, hi havia els Pujols esperant-lo, és clar. Però ara no toca.