Tardà, Joan

Tardà, Joan. L’Oliver Hardy, el “gras” de la política autonòmica (no independentista, que quedi clar) catalana i pare espiritual de Gabriel Rufián (V. Rufián, Gabriel). Encara que sembli mentida, és llicenciat en Filosofia, suposem que després d’haver memoritzat l’assaig de Witold Gombrowicz Curs de filosofia en sis hores i quart, o simplement un d’aquells manuals d’Aprendre filosofia en 24 hores, si hem de judicar la seva titulació per les seves idees (sic), normalment esbravades amb un bon ruixat de capellans. Res a veure, però, amb la teologia. Ha estat diputat al Congreso des del 2004 fins al maig de 2019 sense resultats rellevants, tret de fer una mica el pallasso a la tribuna d’oradors. Quinze anys vivint de la moma, del “cuento”, ja té mèrit, i només per això li haurien de donar la Creu de Sant Jordi –encara que la creu de debò la portem els que hem d’aguantar les seves “sinsorgadas”. Ha passat del comunisme radical de Bandera Roja al possibilisme autonomista d’ERC sense enrojolar-se, que ja és dir. En un moment d’arravatament junquerista va arribar a dir que si calia “sacrificar” el MHP Puigdemont, se’l sacrificava i llestos. Tot sigui per guanyar les eleccions i seguir marejant la perdiu i parant la mà a final de mes.