Ernest Massaveu i Sitges (Martinet de Cerdanya, 1939). Amic de Martí Aiguadé des dels anys del batxillerat; és registrador de la propietat i inventor. Dedica els caps de setmana, bàsicament diumenges a la tarda, al conreu de la poesia satiricoepigramàtica i a traduir lieder alemanys, des de Schubert fins a Hugo Wolff, dels quals prepara una edició completa que vingui a fer catalana companyia a l’edició de Federico Sopeña El lied alemán.
***
*
Àngel Colom
Diu que et dius àngel
Diu que et dius àngel i que tens sis ales,
que essent colom-colom, t’agrada el mill
(sobretot si és Millet) i que el teu grill
no et renya si embutxaques i queixales.
És curiós de veure com t’embales
i et mires fent discursos a l’espill
sempre que ensumes que pots ser cabdill.
en el reialme de les martingales.
Doncs, ja que estàs (tot tu) empeltat d’au
vomita el mill d’aquell Millet trapella:
torna volant els euros al Palau.
I per no maleir la teva estrella,
ni la pàtria inventada pel teu frau,
sisplau, no xuclis de cap més mamella.
*
A la fallida consellera de Cultura
Maria de la Pau i del PP,
fallida consellera de cultura,
falles quan t’afilies i també
falles mostrant la teva desmesura.
Una mirada inconscientment erràtica
traeix les falles en el teu discurs
i, tot i ser escriptora mediàtica,
fas fallida quan guanyes un concurs.
En afers públics et falla l’instint,
i per això, fallant, has fet fallida,
i en afers literaris molt sovint
els crítics t’han tractat de lletricida.
Perxò, pensant en tu, tinc la fal·lera
de veure’t defallida i de fallera.
*
Maria de la Pau, golafre
No hi ha en tot l’univers més gran golafreria
com la que mostra na Maria de la Pau;
d’euros, fama i renom, no mai se n’assacia,
ni la consciència mai li fa ni un sol rau-rau.
Surt a la tele i a la ràdio i als diaris
ensenya (hom no sap què) a la Universitat,
i tot i ser objectiu d’horribles comentaris
a ella li és igual, si l’or li fa costat.
Es va casar amb un psiquiatre mediàtic
que, si no el cap, la bossa dels pacients fa malbé;
ambdós van sortir a l’“Hola” i, amb un posat hieràtic,
van fer un paper d’estrassa sobre el paper couché.
I quan, de nit somia en veu alta, reclama:
“Vull més doblers i més bicoques i més fama!”
Blog de Martí Aiguadé 