Minguella, Josep Maria

Minguella, Josep Maria. I tal i tal… (locucions amb què adorna el seu discurs). Exagent FIFA i tertulià força distret de programes futboleros en general infumables. I tal i tal… Sent com és jugador de dòmino al bar Vulcano del barri dels gitanos de Gràcia i president del Club de Tenis Pompeia, confio de tot cor que tan perillosa conjunció no acabi com la ciutat homònima, amb algun jugador immortalitzat fet pols (o més aviat cendra) en el moment de la sacada. No voldria pas ser cenizo. Ara, l’amic Minguella s’ha apuntat al carro del candidat Emili Rousaud (a la presidència del Barça, s’entén), bàsicament per si sona la flauta. Però també perquè el cognom del candidat li sona d’haver-lo sentit per alguna penya (no de l’Ateneu precisament). Així, va pensar que si el filòsof suís homònim (encara que s’escrigui diferent) parlava de la bondat natural i del bon salvatge, ell, Minguella, bé havia sigut capaç de portar-ne no un, no, dos, al Barça: Maradona i Stóitxkov. Realment, l’amic Rousaud no trobaria millor company de viatge per accedir a la presidència! I tal i tal…