Bartomeu i Floreta, Josep Maria

Bartomeu i Floreta, Josep Maria. Expresident del Barça, i segons diu tothom, el pitjor de la història del  club. Pitjor que Gaspart (V. Gaspart, Joan), que ja és dir. En pocs anys, ell i la seva junta d’inútils han deixat el club com un solar, que és el que li agradava al seu mentor, l’ex“pecident” Núñez. En aquests moments, i fins a les eleccions de gener del 2021, la institució és el barret de rialles de tothom. Amb una plantilla que frega la tercera edat i sense ni cinc al calaix, el futur es presenta de color “catxumbo”. Com Núñez i Rosell, Bartomeu ha estat també anti-Cruyff i anti tot el que feia olor de Cruyff. Però si l’holandès tenia “flor” (és a dir, sort, com es diu en l’argot del món del fútbol), no així Bartomeu, que devia tenir la “floreta” més aviat pansida. Una moció de censura (ja era hora!) l’ha facturat cap a casa. Pobre, acostumat que li diguin Bartu, quan sentia que algú li deia “Bartu meu”, s’emocionava com si fos una mostra d’estimació, però resulta que no el volia ningú.