Bieito, Calixto

Bieito, Calixto. Fent honor al seu nom de pila, penques transvestit de metteur en scène, altrament dit régisseur, que té els prohoms del Liceu barceloní ben agafats per les parts pudendes i als quals encoloma, un any darrere l’altre, els seus espantosos muntatges, temorosos com estan els responsables del “coliseo barcelonés” que algú els pugui acusar de no ser prou moderns, de no estar, com aquell qui diu, “en el sentit de la història”. Fer sortir els figurants asseguts a la tassa del vàter –a Un ballo in maschera−, vestir Don Giovanni amb un xandall del Barça –a Don Giovanni− o presentar una lady Macbeth cocaïnòmana vestida només amb calcetes –Macbeth, al teatre Romea− són la seva inestimable aportació a l’escena catalana. Tot sigui per épater le bourgeois −encara que avui dia le bourgeois ja no s’escandalitzi de res−. El problema de Bieito és que com que no té talent ni formació per compondre una partitura de l’alçada de les de referència ha de fer bullir l’olla potinejant-ne el muntatge. I a fe de déu que la fa bullir bé, el granuja!