Vidal, Nacho

Vidal, Nacho. Actor porno català. De tots els Vidal que corren per la meva Martipèdia, aquest és el primer que va sol. Anava a dir “i de dol”, però mentiria, perquè “de dol” poca cosa, més aviat tot el contrari. Es fa dir Nacho, així, en castellà, perquè tot i ser de Mataró fa molt més macho que “Nasi”, posem per cas. Col·lega de professió d’un altre català il·lustre, Conrad Son (l’artífex d’aquell film memorable, Les excursionistes calentes), ha protagonitzat unes 1500 pel·lícules tòrrides que —coses del porno— no acaben mai en matrimoni, ves per on. Crec que si aquest fos un país amb sentit de l’humort (un país que sap riure’s de si mateix, i per tant amb una salut de ferro), hauria d’instituir en honor de Vidal la Titola d’Or de la Generalitat, un premi a l’alçada de la Medalla d’Or de la ídem o la Creu de Sant Jordi, per posar uns exemples. Segur que ell en seria un candidat indiscutible, oi? Males veus insisteixen que en els moments de màxima tensió filmicoeròtica l’home necessita un mamporrero. Diuen que Jean Nouvel es va inspirar en els seus atributs per dissenyar la Torre Agbar. Si mai l’Ajuntament de Barcelona decideix erigir-li un monument, suggereixo que sigui un calc del de Colom, però que el que assenyala Amèrica no sigui el dit… vostès ja m’entenen.