casta, la

casta, la. 1. Substantiu femení lexicalitzat de l’adj. cast, -a. Aplicat a Unidas Podemos (UP) i segons el DEC (accepció 4): “Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, de professió, etc., té un esperit d’exclusió respecte a les altres classes de la societat.” Arran del 15-M, aquests senyors van parlar d’“asaltar los cielos”. Al cap de quatre o cinc anys, l’únic que han assaltat és la bancada del “gobierno” del país veí: denunciaven “la casta” i s’hi han acabat convertint. De totes maneres, sí que se’ls ha de reconèixer que van jugar amb gràcia amb allò de la “casta” i la “caspa” (V. caspa) franquista de la tal casta, una caspa de grans proporcions, fins al punt que qualsevol dels denunciats de pertanye-hi, senzillament gratant-se el cap, podria deixar ben nevat el “pessebre” nadalenc, i el no nadalenc, per gran que fos. El substantiu també apareix en l’expressió “de casta le viene al galgo”, que és la manera peculiar que tenen els espanyols per dir que “de porc i de senyor se’n ve de mena”, cosa que els líders d’UP-BeC haurien de tenir present. Doncs això, els polítics “podemitas” i “comunites” (adverteixi el lector la pèrdua irreparable de la “s”) s’haurien de preocupar més dels pobres porcs i no avenir-se tant a fer-ne la matança amb els senyors. 2. Nom d’una de les acompanyants femenines de don Hilarión, el protagonista de la sarsuela La verbena de la paloma. L’altra és Susana.