Udina, Dolors

Udina, Dolors. Traductora i prou. No se li coneix cap altra dedicació, si no és la de situar-se. Per això, parodiant l’“home unidimensional” de l’injustament oblidat Herbert Marcuse, males llengües la qualifiquen de “dona Udinamensional”. Però té sort. De tot el que ella no fa, ja se n’encarrega el seu home, l’eximi poeta “silenciós” Antoni Clapés (v. clapés). Prou que podríem enquadrar, doncs, aquest cas en la famosa tesi d’Ester Vilar, especialista en la doma de barons. Però abans de ficar els peus a la galleda en un assumpte que no em correspon, torno a la “dona Udinamensional”. Transvestida de lady Macbeth casolana, fins al punt de fer que el seu home “perpetrés” un premi de traducció de poesia per presidir-lo ella, l’amiga Udina, posada a traduir/trair, voldria que el seu nom sortís més gros que no pas el de l’autor traduït/traït, com massa sovint passa en el món del teatre i de l’òpera amb els Rigola, els Beito o la Fura dels Baus, per posar uns exemples escaients, els noms dels quals surten als cartells amb caràcters d’una grandària molt superior als de Sòfocles, Shakespeare, Wagner, Verdi, Pirandello o qui sigui, això sí, després de fer-ne un bon “estropici” a base de fragments trets d’aquí i d’allà i a sobre manipulats. Amb aquest desig d’hipertròfia nominal de la traductora, no ha d’estranyar que, quan algú parla de bones traduccions i no en surt cap de seva, a la pobra “dona Udinamensional” li agafin tots els mals i, fent honor al seu nom de Dolors, sembli ben bé la imatge de la Dolorosa amb els vuit punyals clavats al cor, si no és que directament es posa feta una fura. No pot entendre que res pugui ser millor que el que fa ella, tot i que els companys de gremi —sovint molt més bons, encara que sense tantes ínfules— diuen clarament que vés a saber qui es pensa que és. Els que la coneixen bé diuen que la Dolors és molt rígida —vaja, que té poca cintura— i que les seves conviccions, com per exemple aquesta que dic segons la qual ella és la millor traductor/a de l’anglès al català, són inamovibles. Gent més dolenta que la tinya i que es complau a escampar zitzània afirma que això de la rigidesa li ve paradoxalment del fet d’haver rebut una selecta educació familiar en los principios del Movimiento.