PRI

PRI. O Partido Revolucionario Institucional. Partit polític mexicà hegemònic al país asteca durant tot –o gairebé– el segle XX. A Catalunya, ERC està fent mans i mànigues per convertir-s’hi. “Sin PRIsa, però sin pausa.”

ERC

ERC. Partit de ximples —de trajectòria immaculada, això sí, potser perquè no han tingut ocasió de ficar la mà al calaix encara. D’aquí l’afany mal dissimulat de guanyar les eleccions que sigui. “Sempre som afany”, deia el poeta, i en el cas d’ERC encara més. Pobrets, cansats de no bufar mai cullera i de ser un cos escindit entre Macià i Companys, ara han posat tota la carn a la graella i han encomanat el seu destí polític al papa de Lledoners perquè els assenyali el camí de la veritat (republicana, esclar) i es puguin convertir finalment en el pal de paller de la política de la tribu, un cop “cautiva y desarmada” l’antiga CiU. M’estalvio de resumir la història del partit. Qui la vulgui saber, que vagi a la competència, a la Viqui, i allà la trobarà. Des de la meva modesta tribuna, només vull dir que la gent, els votants, potser som tontos, però no tant, i que aquesta penya cada dia enganya menys. Perquè ni són “esquerra”, ni són “republicans”. I la C de Catalunya ja els comença a fer nosa.