Vilarrubí, Carles

Vilarrubí, Carles. Representant de la banca Rothschild a Espanya iun dels grans amics d’Iñaki Urdangarin (V. Urdangarin, Iñaki) i una de les persones que el va iniciar i protegir en els negocis ràpids i d’alt benefici econòmic. Ha estat conseller de Telefónica, d’Antena 3 i del Grup Godó i ara és vicepresident del F. C. Barcelona i persona molt ben relacionada amb el món de les grans corporacions. Amb la seva dona (V. Daurella, Sol) forma un matrimoni perfecte pels grans negocis, una mica a l’estil dels esposos Macbeth, però, evidentment, sense la seva grandesa literària. La sang, ells la fan córrer als consells d’administració. Són molt amants d’organitzar sopars a casa seva per fer-se “amics dels americans”, dels empresaris del lobby Puente Aéreo, i de projectes mafiosos com Eurovegas per veure què en podien treure. És evident, la crisi els obliga a buscar desesperadament nous “pelotazos” i oportunitats ràpides i segures de guanyar diners. En aquests sopars, només hi falta que s’aparegui l’espectre de Banquo, però sembla que en tenen prou amb el de Florentino Pérez. La plèiade de xoriços que forma l’actual junta del FCB, amb un tal Rosell al capdavant, li han tret el sobrenom de “Sir Charles”, naturalment pels seus contactes amb la jet.

Daurella, Sol

Daurella, Sol. Segons el diari “Ara”, la dona més influent de Catalunya i principal accionista de Coca-cola. Casada amb Carles Vilarrubí (V. Vilarrubí, C.), aquest angelet i la seva família controlen la comercialització de Coca-cola a tot l’estat i al nord d’Àfrica -herència del franquisme econòmic-. Perquè el lector es faci càrrec del tarannà de la senyora, l’empresa va obligar a tots els seus treballadors de repartiment a disfressar-se de la “roja” per caure més simpàtics als clients, donant per fet que tots els seus clients eren “hooligans” d’aquesta gran selecció que impedeix als ciutadans de Catalunya tenir selecció pròpia. És consellera i accionista del Banc de Sabadell i principal comercialitzadora de les càpsules Nespresso a tot l’estat. Un cop repassat el currículum, el nom de la noia, Sol, remet a textos, rancis textos, del “acerbo” cultural castellà, no caldria sinó! Vegin. El primer, Sol és el nom d’una de les filles del Cid Campeador (doña Elvira y doña Sol); el segon remet al títol d’una obra del gran patriota espanyol Eduardo Marquina, En Flandes se ha puesto el sol (1949). No cal dir que ni el nom (aquí, al capdavall, no hi té cap culpa) ni el currículum són obstacle perquè voti Conveniència i Unió i pengi al balcó la bandera catalana cada Onze de Setembre. Deu ser, en el seu cas, per celebrar la derrota, naturalment.