G

*

GAES. Entitat dependent de la FAES (V. FAES), think tank aznarista, fundada per Mayor Oreja pa’  los que no se enteran.

*

García Albiol, Xavier. Candidat del PP a les eleccions del Parlament de Catalunya del 27-S, exjugador de bàsquet i demostració palpable que el suro flota. D’ideologia (per entendre’ns) feixista i xenòfoba, és un candidat d’alçada, si bé aquesta afirmació s’ha d’entendre només en metres i centímetres, ja que en realitat és una alçada inversament proporcional al seu coeficient mental i/o intel·lectual. Quan parla, el candidat sembla tenir una patata a la boca, que només obre per recitar les barbaritats consignades al “programa” del partit. […] llegir entrada sencera

*

Garcia Melero, Helena. Periodista (per dir-ho d’una manera amable) i presentadora del magazín “Divendres” (V. Divendres), secció xafarderia. La bugadera del safareig de les tardes és, oh meravella!, llicenciada en Filosofia, cosa que, en vista de l’èxit, li ha servit de ben poca cosa. Bé, de no tan poca, ja que la maledicència popular li atribueix una tòrrida relació sentimental amb el filòsof Rafael Argullol. I encara més meravella, dóna classes a la Facultat de Comunicació Blanquerna! La pregunta és: ¿que potser, al contractar aquesta senyora, la universitat s’ha plantejat recuperar una institució medieval tan emblemàtica com el safareig públic? […] llegir entrada sencera

*

Garolera, Narcís. Mestretites i catedràtic de Literatura –catalana, naturalment– de la UPF que, no fa gaire, s’ha “desmelenat” amb unes declaracions en què criticava durament el llenguatge dels mitjans. Savi nascut no sé si a Vic o a Vilatrista i exseminarista, la seva apocalíptica invectiva recorda els sermons del  franciscà gironí Francesc Eiximenis, del dominic Vicent Ferrer o  del bisbe Torras i Bages (que no en va està enterrat a la catedral de la ciutat dels sants), que deia, en un rapte d’optimisme fora de mida, que “Catalunya serà cristiana o no serà”. […] llegir entrada sencera

*

Gaspart Solves, Joan. “L’amic Joan”, com li agradava que li diguessin en un exercici més o menys reeixit de populisme de baixa estofa. Vispresident-baix-cap-concepte (per dir-ho a la seva simpàtica manera) durant l’administració nuñista, es va convertir en el pitjor president de la història centenària del F. C. Barcelona, que ja té mèrit. Sort que no va durar gaire. […] llegir entrada sencera

*

GEC. Sigla de Gran Enciclopèdia Catalana. Com solia dir J. V. Foix als seus íntims, li sobra el primer adjectiu, “gran”. D’altra banda, un adjectiu que se sol afegir quan el que es té és petit. S’imaginen l’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert amb l’adjectiu de marras al davant? Ai, quin riure!

*

Generalitat de Catalunya. Ras i curt, i segons la competència de la Viqui, “sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya”. Creada el 1359, és, lògicament, més antiga que el Barça, però, ai las!, menys coneguda (fins i tot pels mateixos catalans). Com el Guadiana, ha anat apareixent i desapareixent al llarg de la història en funció dels avatars de la política i de l’humor dels militarots espanyols. Avui, i gràcies als efectes de l’article vint-i-nou (vull dir 155), simple gestoria i ase dels cops de tothom. […] llegir entrada sencera

*

Gimferrer, Pere. Professor Tornasol de la literatura catalana, te’l pots trobar a ple estiu equipat amb abric, bufanda, barret i paraigua −només li falta el saurí al rest− passejant per l’Eixample i/o dinant a Can Ponsa, on demana mongetes estofades encara que estiguem a 35º a l’ombra […] llegir entrada sencera

*

Giner, Salvador. Un altre espècimen de sociòleg (sic) com en Salvador Cardús (V. Cardús, Salvador) que també fa honor al seu nom, però aquest és d’ambició més vasta, perquè es pensa que salva el món. Inversemblantment, és president de l’IEC, cosa que fa pensar que el càrrec no té gaire importància per molt rang que li vulguin donar.  Per les ínfules que l’home es dóna quan es prodiga en actes públics, podria fer la impressió que la seva obra està a l’altura dels sociòlegs que han quedat en la història. Res més lluny de ser cert. […] llegir entrada sencera

*

Gironell, Martí. Home del trànsit a TV3 i escriptor (sic). Físicament té cos i cara de nen; intel·lectualment, encara ha de néixer. Professionalment va començar fent un programa de ràdio titulat “El pont de les formigues”. Com que amb aquests simpàtics i laboriosos insectes no se’n sortia, va passar a fer-hi transitar els jueus, pel pont en qüestió, per acabar ell mateix dalt del pont de l’autopista per transmetre’ns el trànsit. Diuen que si un llibre no t’enganxa a la pàgina cent, ja el pots llençar. Amb els de Gironell es podria fer pònting. […] llegir entrada sencera

*

Granados, Eva. Portaveu del PSC al Parlament de Catalunya. Coneguda per la “Biscúter”, perquè sempre aparca al costat de l’Iceta i és de menys cilindrada. Alguns dissidents del PSC expliquen que assaja les seves intervencions en seu parlamentària davant del mirall, al qual invariablement pregunta: “Mirall, mirallet, ¿qui és la més llengueruda que hi ha hagut mai a la Cambra catalana?”, i el collons de mirall, mirallet, li respon indefectiblement: “L’Arrimadas” (V. Arrimadas, Inés). No sé pas si està emmetzinant cap poma. (Per cert, no s’han fixat que l’Iceta faria un gran paper com a nan de la Blancaneus? O, si voleu, del Blancopedro?)

*

Griezmann, Antoine. Futbolista francès del F. C. Barcelona, també conegut per “El Principito”, un ressò del seu paisà Saint-Exupéry. Fitxat a preu d’or de l’Atlètic de Madrid, on no fallava un gol (això sí, després d’haver humiliat la culerada fent-li “la cobra” amb un vídeo patrocinat a sobre pel Piqué), ara corre pel camp com un pollastre sense cap empaitant la pilota, però, lògicament, sense veure mai porteria. Per tot plegat, el soci ja no sap ben bé com anomenar-lo, si Griezmann o “Gris-man”.

*

Guardans, Ignasi. Exmilitant de Convergència, exeurodiputat, exdirector general de Cinematografia i ex de qualsevol altra cosa. Independent, es va deixar encantar pels cants de sirena de González-Sinde, guionista desmemoriada, que ara l’ha destituït. Una carrera meteòrica, brillant. Com diu l’adagi, d’Ignasi Guarda’ns!

*

Guardiola, Josep. Empleat del Banc de Sabadell. A hores lliures, entrena el primer equip del F. C. Barcelona. De jove, amb la vocació encara poc definida, jugava a futbol. Epígon del Col·legi de Filosofia de Barcelona i lector de Martí… i Goool! La seva tesi, que va obtenir la màxima qualificació del tribunal, es titula Crec en l’ésser humà: ziga-zaga, ziga-zaga. Lector empedreït de Heidegger, ell també creu que cal Ser-hi a temps.

*

Guerrero, Manel. Crític literari del diari de “La Retaguardia” que intenta fer de Guerrero del Antifaz en defensa no pas dels febles, sinó del pensament dèbil. La mostra més evident de la seva croada en pro de les seves debilitats és una antologia de la poesia catalana actual publicada fa un parell d’anys que demostra ben a les clares que el tal Guerrero necessita urgentment que li graduïn l’antifaç.

*

Guindos, Luis de. Podria aventurar-se que el cognom del personatge prové del castellà col·loquial “guindar”, és a dir, “lograr algo en concurrencia con otros”. Exemple: Gaspar guindó el empleo. O, en el seu cas, Luis guindó con las preferentes. Per aportar un exemple encarnat en els temps procel·losos que vivim. El currículum del personatge és també exemplar […] llegir entrada sencera

H

*

Hereu, Jordi. Alcalde de Barcelona no se sap ben bé per quins set sous, si no és per herència. Físicament, respon a un perfil hipogonadista −és a dir, d’escassa secreció d’hormones gonadals− que li confereix el seu aspecte untuós característic. Ideològicament, és militant del PSC […] llegir entrada sencera

*

Hernández Mor, Carles. Com ell mateix es defineix, poca-solta català. I subratllo això de català, perquè, si bé és cert que en els seus poemes fa servir paraules catalanes, pel que fa a la sintaxi, tant podem pensar que és ciríl·lica com mandarina. En la seva batalla per la paraparèmia (sic) es dedica a “despintar-se el jo”, cosa que fa que un es pregunti: i per què coi (V. coi) se l’havia pintat? Defensor de la poca-soltada com a gènere literari, doncs això, ha escrit centenars de pàgines sense solta ni volta, que si algun dia algun curador les vol recollir, ho haurà de fer de terra, perquè de debò que et cauen de les mans. Per cert, no se sap ben bé per què va deixar l’Hernández primer en H. i després en Hac. [llegir entrada sencera]

*

Hernàndez, Gaspar. Venedor de fum. Deixeble tant de l’argentí Jodorovsky com del místic de Tavertet (V. Panikkar, Raimon) pel que fa a la barra amb què pontifiquen sobre els temes més complexos de la persona humana […] llegir entrada sencera

*

Herrera, Joan. En casa del Herrera, hoz y martillo de palo.

*

hipsterEpítet anglosaxó que ha fet forat entre el jovent rendit al capitalisme inqüestionable i decadent. Consisteix a fer veure que no afaitar-se i portar el jersei foradat i els calçotets cagats és una moda irresistible. A les Espanyes ja la seguien als anys 50 les anomenades classes populars, que a més a més escampaven halitosi d’all.

*

hom. 1. Enigmàtic subjecte que protagonitza la majoria de les entrades de diccionaris i enciclopèdies en català. 2. En plural i començat amb majúscula, Homs, Francesc. Portaveu del govern de los Mas que protagonitza la majoria de les “sortides” del govern. Es va fer famós durant el primer tripartit per tancar el pacte de l’Estatut amb un parell d’ous de l’Ernest Maragall: el “pacte de la truita”, que va anar per terra al girar-la a Madrid. Uns aficionats! Forma part del govern dels “millors” en la seva condició de “millor” calc del president Mas.

*

Homes del temps de TV3. Trepa de pallassos encapçalada pel pallasso més trepa (V. Molina, Tomàs).

*

Hora del Lector, l’. Reunió d’amateurs de la lectura amb una accentuada tendència al friquisme, fins al punt que, de tots els personatges que hi surten, i ara me’n vaig d’un bon trumfo, el més normalet és el ruc aquell que es fa dir Tornasol. El títol del programa suposo que ve del fet que és l’horeta que els teleespectadors del 33 aprofiten per llegir.

*

h&s. Xampú anticaspa. Donada la seva demostrada eficàcia, es diu que la Conferència Episcopal Espanyola i el PP el voldrien declarar inconstitucional.

*

I

*

Iceta, Miquel. Polític socialista. Potser per allò que diuen que el nom fa la cosa, Iceta, com el cotxe homòfon, recorda vagament un ou. Ironies del disseny, el cotxe s’obria per davant.

*

ICV. Sigla que agrupa els segrestadors del PSUC. Iniciativa ha canviat la lluita de classes per l’agricultura ecològica. Actualment l’encapçala el Capità Enciam (V. Herrera, Joan), que ha substituït el conseller Amades del ball de bastons (V. Saura, Joan) com a secretari general […]llegir entrada sencera

*

IEC. Panteó romànic ubicat al carrer del Carme de Barcelona i descobert pel nostre lord Carnarvon particular. Acull tota mena de mòmies, algunes de molt il·lustres, com les de Fabra i Riba, molt ben conservades. Però, seguint la llei de Murphy, tot el que és susceptible d’anar pitjor, hi va. Sembla, doncs, que les tècniques de momificació s’han degradat, i les incorporacions posteriors, a partir de Ramon Aramon (V. Aramon i Serra, Ramon), puden totes. Exemplars extrems d’aquesta mala conservació de la llengua són i eren, per exemple, Joan Martí i Castell, Francesc Vallverdú i Joaquim M. Puyal. Tampoc no és estrany, ja que han estat o van ser momificats de viu en viu.

*

ILC. Sigla de la Institució de les Lletres Catalanes. Entitat oficial que no serveix per a res que no sigui donar aixopluc −i sou− a una colla de funcionaris, tots, o quasi tots, poetes, circumstància que certifica que, a Catalunya, en tot poeta hi ha un aspirant a funcionari de la Generalitat. Es podria equiparar a l’antiga “sopa dels pobres”, organització benèfica creada per mitigar la fam dels indigents que hi feien cua. Ara, la cua la formen poetes, novel·listes i artistes conceptuals que aspiren, no a un plat de sopa, sinó a una subvenció. Els temps canvien, ja se sap.

*

Inquisició. Acció d’inquirir, encara que sigui de mala manera, per exemple, amb oli bullent, tenalles candents o la foguera.

*

Institució de les Lletres Catalanes. (V. ILC.)

*

Institut d’Estudis Catalans. (V. IEC.)