Maradona, Diego Armando

Maradona, Diego Armando. Futbolista. Provinent del Boca Júniors, va passar pel Barça, on un llenyataire basc en va fer estelles i on sembla que es va començar a aficionar a resseguir amb el nas les línies del camp pensant-se que eren una altra cosa. Però no prou satisfet amb la coca de recapte, va marxar a Nàpols, on es va atipar de Coca Nostra, a part de guanyar-hi algun títol. Després, la seva vida va consistir a l’engreix i desengreix, i a la intoxicació i desintoxicació. La confusió entre 10 i Déu (V. 10, deu, Déu), que després s’ha repetit amb Messi, va començar amb la mà amb què l’ínclit Dieguito va marcar el gol amb què l’Argentina va eliminar Anglaterra del campionat del món del 1986, disputat a Mèxic. Sí, la famosa “mà de Déu” del 10. No ens ha d’estranyar, doncs, que per molts argentins amb el “deceso del astro argentino”, com ho diuen allà, s’hagi complert el trist vaticini de Friedrich Nietzsche: la mort de Déu. Que Déu s’hagi perdonat!