Maynou, Núria

Maynou, Núria. Encara que sembli contradictori amb el cognom de la senyoreta, és una moderneta sortida del “bestiari” de la Lolita cada cop més arrugada (V. Ballbè, Bibiana). Això sí, tot i les magarrufes que s’explica que va fer pel plató del programa de la Bibi i de fer-se un tip d’anar a buscar cafès lluint palmito per fer mèrits perquè se la quedessin, un cop acabada la beca, la van fer fora. Així, doncs, com que no fa res de profit, es presenta com a col·laboradora en programes de televisió, periodista free lance (quin remei, oi?), bloguera solitària, violoncel·lista desafinada i lo que se tercie. Diuen que sovint fa duos i trios i que amb ella uns quants moderns toquen el con… trabaix. Una autèntica delícia! Com diria el mateix Foix, m’exalta la Maynou i m’enamora el vell.