Vox

Vox. 1. Paraula llatina que en català vol dir “veu”. 2. Diccionaris diversos. 3. Neopartit polític d’extrema dreta a la dreta del PP, cosa que té mèrit, mal m’estigui reconèixer-ho. Vista la ideologia d’aquests caballeros y señoras, un hom està temptat a dir que “vox” és onomatopeia de vòmit: “vooooox”. Només cal que pensin en Alejo Vidal-Quadras (v. Vidal-Quadras, Alejo). Pel que fa a l’avortament, són tan defensors de la vida que només el practicarien quan un hom ja té ús de raó i no els la dóna. Fa por imaginar quin supòsit posarien per avortar si es descobrís que el fetus pensa i que el seu pensament és d’esquerres. El nom de Vox fa venir a la memòria allò de “La Voz de su Amo” —Franco, Franco, Franco— i el gos que se l’escolta en un tocadiscos antic, això sí, en el cas que ens ocupa en canilla. Passa per ser fundador del neopartit aquell humil funcionari de presons que va viure tancat en un “zulo” d’ETA qui sap lo. És innegable que aital experiència és ben bé per quedar psicològicament lelo. Diuen que al tal Ortega (v. Ortega Lara, José Antonio —angelets, els pares!—), quan va comunicar que marxava del PP i que fundava un nou partit, el van voler convèncer que s’equivocava de totes totes, perquè fora del PP no hi havia vida. Cau ja dintre de l’àmbit de la llegenda urbana la resposta que se li atribueix: ¡Pa zulo, yo! Incontestable!